Escualdun Cocinera

Iturriak(e)tik
 
Hona jo: nabigazioa, bilatu

ESCUALDUN

COCINERA


Ceinarekin nornahic cocina ona errechki

eguin baiteçake.




SALTCEN DA BAYONAN,

CLUZEAU, liburu eta paper martchantaren baitan

Cilharguin carrican, 12 numeroan.



1864.

ABISUA.


Liburu huntan hanitz gunea frantxes guisa icendatuac
icanen dire, ezdazkinlacotz escuaraz icenac.

PROPRIÉTÉ.

ESCUALDUN COCINERA.


Ogui-Çopa.

Copa gucietaric chimplena eta errechena. Eçarraçu supier batean behar den ogui achala mehe picatua eta colore ederrecoa, ichuraçu gainera bi çalhi edo cullera handi salda oguiaren trempatceco, eta guero betheçaçu supiera. Eltceco berdagiliac acieta batean berech cerbitçaçaitçu.

Irrisa-Çopa.

Harçaçu laur presunendaco laurden bat irrisa ongui escuetan psatua, garbi çaçu laur edo bortz aldiz ur ehelean eta azkenean ur hoteian ongui frotatuz : emaçu gainera salda ausarki, irrisa ez dadin boulli bilhaca ; egosaracico duçu bi orenez su ezti batean. Colore eder baten içaiteco emoçu cullera erdi bat aratcheki yusa. Carolinaco irrisa da cocinaco hoberena.

Çopa à l'Italienne.

Eçartcen duçu ilharra egosten erregusta batendaco beçala, pastanagre, phorru eta bertcekin. Eçartcen duçu bi cullera irris oihal churi batean lherrarazteco ilharren eltcera. Ilharrac egosi direnean, eguinen duçu purea clar bat. Eçarraçu burra pochi bat casola batean, eta han fritaraçaçu tipula chehatua ; gorritu denean, eçarraçu irrisa eta purea.

Çopa à la Condé.

Egosarazten dituçu eltce batean asesonaturic ilhar biribilac edo etcheilharrac. Purea eguiten duçu eta berriz suan eçartcen tipula frituarekin garstatceco edo flambatceco. Picaçatçu ogui puchca ttipi batçu, burran edo urinian fritatceco ; eçaratçu supierian, eta pureari eman ondoan cullera bat sucre, ichuraçu bero-berua oguien gainerat eta cerbitçaçaçu.

Belhar Çopa casolan.

Pica çaçu pastanagria phiruca, eta tipula cheha ; eçaratçu casolan urina berotu denean. Gorritu direnean, eçaratçu han cerbac eta espinagriac, gatça eta biper beltcharekin. Egosi direnean, betheçaçu casola ur beroz. Utçaçu irakintcerat, eta cerbitçatceco mementoan oguia eçar.

Khuya Çopa.

Pica çaçu khuya puchcaca, eta eçarraçu eltce batean edo marmita batean urarekin. Irakinaraçaçu bi oren, khuya lehertu artio eta ura irex artio ; emozcotçu gatça eta burra puchca bat ; eguinarazcotçu oraino çombait irakin, guero egosarazten duçu thaça bat esne eta sucratcen; ichuraçu çure esnea khuyaren gainera ; arranyaçaçu ogui cherracatua supier batena : ogui bustitcen duçu çure khuya sldaz, estlaçu, eta eçar hauts bero puchca baten gainean oren laurden bat, oguia trempa dadin, bainan irakin gabe; cerbitçatceco mementona eçarraçu gaineraco salda ongui beroric.


Idi muinac.

Eguiten duçu hachicha chingar azpiki guicenaz eta guinharriaz; uzten duçu gorritcera arras urin gutitan. Emaiten duçu baso bat arno eta bertce haimbertce salda, biper beltcha eta perrechila buket bat ; muina trempan atchiki ondoan ur hotcian, garbitcen duçu ur beroan. Itçulica çaçu irinian eta fritaraz urinian gorritu artio. Eçarraçu saltsan eta egosaraz su ezti batean.

Idi mihia.

Atchikitcen da egosten egun bat osoa ; egosi ondoan bero beroa pelatcen edo churitcen da, erditic arrailatcen da eta eçartcen casolan eguina duçun yusian. Yusa edo culisa beherago errana den beçala.

Bertce guisa bat idi mihiaren preparatceco yusic eguin gabe.

Egosaraçaçu mihi oren laurden bat eta eçarraçu berriz egosten bertce ur batean pastanagre eta phorruekin. Egosi denean, eçartcen duçu urin pochi bat casola batean eta han fritarazten tipula chehatu puchca bat, çazpi çortci echalota chichter eta chingar azpiki puchca bat. Gorrastatu denean, eçartcen duçu bi cullera irin, uzten duçu nahasiz gorrastatcen sutic campo, eta nhastecatu ondoan mihiaren saldarekin, emaçu perrechil buket bat, biper beltcha, caprac, gatça et utçaçu egostera ; ichuraçu eta gorrastaraz.

Tripakiac.

Garbiçatçu ongui, egosaraz eta lehen ur hur aurthic. Asesonaturic salda beçala egun osoa egosarazkitçu. Biharamunian eguiten duçu hachicha chingar azpiki guinharri baino guicen guehiagorekin, tipula eta biper betcharekin, eta fritarazten paderan edo çarthainian. Aurthicaçu tripakien ura eta eçar hachicha saldarekin eta bato bat arnorekin. Eçarraçu irin pochi bat eta egostera su ezti batean.

Bufalamoda edo Idikia modan.

Eçarraçu eltce edo duphina baten çolan tipula, chingar azpiki chehatua, carrota edo pastanagre cherracatua ; eçaraçu idikia gainean eta berriz idikiari gainetic azpian duen gauça berez bertce cucha bat. Baso bat arno eta urez bethe. Estalaçu eltcia paperra azpian eta utz egosterat. Ez bada aski gorrasta, behar da gorrastatu.

Bifteckac idi filetaz.

Eçarraçu burra puchca bat plat batean perrechilarekin onxa chehaturic, charbola pochi bat, biper beltcha, gatça, citroin yusa, orotaric arras guti. Picaçatçu filet trantchac arras mehe eta utz memento bat trempatcen olio chorta batean, biper beltch eta gatçarekin. Eçarraçu grilaren gainean eta itçul aski fite hirur minutaz erriac baitire. Eçarratçu bero-beroa burra den platean, pochi bat higuituz burra hurtcen da. Gainetic eçarratçu lursagarrac frituric.

Filet altchatu marinatua.

Eçarraçu fileta marinatcen olioan eta citroin yusian, biper beltch eta gatçarekin ; itçulaçu ardura egun batez edo biez; eçarraçu guerrenian, yusa hartaz bustiz. Eçarraçu casola batean licherrian den yusa, emendatuz salda chorta batez, han eçarraçu çure fileta bero atchikitceco eta cerbitcçaçaçu.

Aratch edo chaal costeletac papillotetan.

Eguiçu hachicha chingar azpiki guinharri baino guicena goarekin, echalota, perechila eta biper beltcha. Eçarra çu hachicha hura gainean eta azpian costeleter. Bazterretaric ongui biribilcatu ondoan, inguruçatçu paper urinstatuarekin eta errearazkitçu girlen gainean.

Aratchekia à l'Oiseau.

Chehaçaçu tipula, echalota puchca bat eta perrechila chingar azpiki guinharri baino guicenagoarekin eta aratcheki puchca bat. Chingarstaçaçu çure aratchekia, estecaçaçu eta eçar oro nahas casolan çombait pastanagre cherrarekin, çoinac khentcen baitire guero. Sua gainetic eta azpitic. Aratchekiac ez badu emaiten aski yusa, emaiten da salda chorta bat. Itçulaçu ardura.

Aratche çangoac.

Pasaçatçu garrian biluen khentceco. Arrailaçatçu azpico aldetic eta heçurrac khen, larrua osoric beiratuz. Estecaçaçu eta ongui egosaraz. Chingar azpiki, echalota, perrechil eta biper beltcharekin eguiçu hachicha, errearaz çarthain edo paderan. Erre denian emçu ogui mamia eta gorrastaraz. Farcitcen dituçu çangoac bero-beroa, biribilcatcen pleguaren hartceco eta hozterat uzten. Cerbitçatceco mementoan trempaçatçu arroltce churingoan eta guero ogui mamian ; fritarazen dituçu urinian eta cerbitçatcen yusa batekin. Yusa beherago errana den beçala.

Aratche burua.

Behar da ongui garbitu eta garrian pasatu. Inguraçaçu oihal batean eta eçar bertz edo panderu batean urarekin, ahur bat irin, gatz, pastanagre eta phorruekin. utci behar da egosten hirur orenen ingurua, eta miratu çombait aldiz egosia denetz.

Fricandaua mingotchetan edo minetetan.

Khentcen dazcotçu çain guciac, chingarstatcen duçu barnian, eta hartaco den orratz handi baekin chingarra phiruca picatua sistaca sar. Eçarraçu csola baean pastanagria, tipula, buket garnitu bat; bi girofla itce eta çombait chingar puchca. Eçarraçu guero fricandua, butiçaçu salda chorta batekin eta noicetik noicera gainetic trempa azpico yusarekin. Colore hori eder bat hartuco du. Egosi denian saltsa iraçaçu. Emaçu lursagar irin pochi bat, nahasçau urarekin, doraçaçu fricandaua eta cerbitça saltsaren ginean. Mingotchetan nahi baduçu, asesonacatçu yusa harekin, guri edo culatn içan behar baitute.

Chikirokia saltsa picantian.

Eçarraçu tipula chehatua casolan, bi echalota chichter ; urina berotu denean, gorrastarat çatçu. Picaçacu çure chikirokia puchca ttipietan eta fritaraz han barnian. Emçu perrechila buket bat, iriun puchca bat eta bustiçaçu; biper beltcha, gatça, caprac edo cornichon chehatuac. Ez bada aski gorrasta, gorrastatu behar da sucre pochi batekin.

Yigota á la braise edo ilharrekin.

Khentçazcotçu heçurrac, yigotari, eçarracçu csolan estecaturic pastanagre,phorru etc.... yusa baendaco becala. Esalia eoçu eta sua gainetic. Ultau egostera hort edo sei oren, pasaçaçu guero edo idaz çure yusa eta lodiaraz. Eçarraçu yusa hartan Soisoneco ilharrac eta cerbitçá yigota heyen gainian.

Hachicha chikirokiz.

Trempçaçu ogui mami puchca bat saldan, chehaçaçu chikiroki erriarekin. Eçarraçu casolan chingar azpiki guicena eta guinharria eta tipula chehaturic, perrechila buket bat eta echalota pochi bat. Gorrastatu denean, han eçartcen duçu çure hachicha, baso erdi batarnorekin. Secuegui bada, emendaçaçu saldarekin.

Chikiro bulharra.

Egosaraçaçu ongui pastanagre eta phorruekin, heçurrac khen, eta farci hachicha chingar azpiki, ogui mamia eltçian trempatu, tipula guti eta echalota pochi batekin eguinic : hachicha fritaçaçu çarthainian, ogui mamia gabe, eta hau guero eman. Guero bulharra panaçaçu eta fritaraz. Eçarraçu casola batean chingar azpiki guicen eta guinharri urin guti batekin, tipula eta pastanagre cherracatuac. Gorrastatu direnean, eçarraçu echalota eta utz gorrastatcerat; perrechil buketa, cullera bat irin. Emaçu ur beroa eta bi cullera arno. Onyuac, cornichonac edo caprac. Iraz çaçu eta eman bulharraren gainerat.

Bildots costeletac.

Arranyaçatçu arrondan eta hechurra aguerian eçar , yoçatçu bi arroltce churingo eta gorringuarekin ; han trempa costeletac, eta gatz eta biper beltcharekin nahastecatua den ogui mamian itçulica eta fritaraz.

Jambon glacé.

Picaçacu chingar azpiaren heçur handia eta ongui garbi; atchicaçu torchon batean, ongui esteca eta egosaraz bertz bat uretan, belhar, erramu, estragon, pastanagre eta phorruekin. Egosi denean heçurrac khentçotçu eta churi edo pela. Eçarraçu supier batean ormaren harrarazteco guicenaz beheiti eta ahalaz orotan bardin hedatua. Hoztu denian atheraçaçu; emaçu sucria guicenaren ginian eta phala gorritua pasa.

Cherri çangoac.

Atchicatçu trempan bi edo hirur egunez gaciduraren khentceco. Egosarazkitçu erramu hoztuekin. Heçurrac khendu eta biribilca çatçu aratche çangoac beçala ; hoztu direnean, trempaçatçu arroltce churingo yo batean, guero ogui mamian eta fritaraz.

Cherri guibela.

Harçaçu guibel baten edia, chehaçaçu ongui ; harçaçu chingar azpiki guinharria, bertce haimbertce chingar guicen frescoa eta orobat chauchichen haraguitic ; hirur gauça hoc elgarrekin behar dute içan guibela beçambat. Eçarraçu baratchuri puchca bat, tipula eta perrechila. Oro ongui chehatuac direnian, emaçu gatza eta biper beltcha ausarki eta epiceria, guero orhaçatçu ongui nahas diten ; hedaçaçu casola batean cherri guicenteta eta han eçar nahasteca gucia eta errearaz labian.

Chauchichac edo lukhaincac.

Harçaçu chingar frescoa guicena eta guinarria, cheha çaçu ongui cheheki bianan ez hachicha ; açasona çaçu galtça eta biper beltchaz, emoçu citroin achala carracturic, agordient chorta bat. Frotta çaçu terrina bat baratchuriarekin barne gucian, eta han orrhatu ondoan çure haraguia, utz çaçu han berian biharamun arte, guero bethecen tuçu çure herciac iskilimbaz chistatuz noicetic noicera.

Odolguiac.

Garbi çatçu ongui herteciac eta utz çaitçu trempan ur frescoan gau gucia arramu hostoekin ; emçu egosten cherriaren burua, beharriac, muthurra eta mihia khenduric, emoitçu carrotac, nabetac, perrechila, baratchuria, cembeit biper gorri, chingar guicen puchca handi bat, eta cherriaren biria chiri batean sarturic goiti yuan ez dadin ; horiec guciac egosi-eta hachicha çaçu, salbu chingarra chehatu behar da puchketan ; emaitçu horiec guciac cherriaren odolian, emaiten duçularic gatça, biper beltcha, tipula fritatua eta espiceria puchca bat ; emaiten duçu pasta hori suaren gainean eta bethetcen tuçu hertciac, estecaten tuçu odolguiac eta egosten chingarra egosi duçun ur hartan berian, bethi higuituz eta chistatuz iskilimba batekin. Eçagutuco duçu noiz diren egosiac odolgui lodia urratcen hasten denian.

Ahatia yusian.

Cheha çatçu hirur tipula, hirur carrota, celeria guti bat ; emaitçu horiec guciac casola batian chingar trancha batekin guicena eta guinarria ; bi cuillera ur eta çure ahatia utçacçu irakitcerat su eztian emendatuz noicetic noicera ur bero chorta batekin ez dadin lot itçulcian ; ahatia erre denian, athera çaçu, pasa çaçu yusa eta nahas irin puchca batekin. Açasona çaçu gatz, biper beltch, cornichon edo caprac ; gorri çaçu ez badu aski colore hartu, emaçu berriz ahatia yuserat eta utz çaçu su eztian cerbitçatu arteraino.

Ahatia olibetan.

Atheratu behar da hechurra oliben barnetic mamia picatuz sagarra chirtcen baliz beçala, guero emaiten dira hechurra barnian balute beçala ; eguiten da chingar azpi hachi bat, tipula, chalota, biper beltch, perrechil ; pasatcen dira horiec guciac çarthainean ; erre direnean pasatcen dira olibac barnian, eta farcitcen da ahatia hoyekin heçurrac khendu ondoan, eta egosten da errana den guisan.

Ahate salbaya.

Eguiçu hachiz bat composatua carrote arrondaz, tipula eta chingar hachitua guicena eta guinarria ; emaçu erdia eltce baten çolan, emaçu ahatia gainian eta bertce hachiz erresta ahatiaren gainian ; estal çaçu gucia erdia urez eta erdia arnoz, biper beltcha eta perrechila ; estal çaçu eltcea paper batez eta utz çaçu egosterat su ezti batian ; nahasten duçu guero irin puchca batekin eta gorritcen beharric balin dau.

Oiloa irrissian.

Egos çaçu oiloa ahatia yssian beçala, egosten duçu lau cuillera irris eltce ttipi batian chingar puchca batekin eta canela guti batekin ; egosi denian pasa çaçu culoirrian, emaçu casola batian eta barreya çaçu emeki emeki yusarekin arras guritu arte, emaçu çure oiloa gainian eta atchic çaçu beroki.

Oilascoa à l'Estragon.

Emaçu oilasco bat osoa casolan hirur edo lau tipula ongui chehaturekin, cuillera bat urin yadanic berotua eta chingar azpiki puchca bat ; utzkiçu gorritcerat, emaçu ur beroa oilascoaren erditaraino estragon buket baekin eta irin puchca bat.

Oilasco fricassa.

Emaiten duçu urin puchca bat casolan, chehatcen duçu tipula, urina berotu denian, emaiten duçu oilascoa dembora berian ; guciac gorritu direnean, emaiten duçu irin, biper beltch, gatz, perrechil buket bat, edo chehaturic, busti çaçu eta utçaçu irakitcerat oren bat, nahas çaçu sutic campoan bi arroltce gorringo minagrearekin nahasiric ; ez bada tipula berria, emoçu sucre bula ttiki bat.

Oilasco fricassa ilharchehearekin.

Emaiten duçu urina casolan tipularekin eta çure oilascoa chehaturic ; guciac gorritu direnean, emaiten duçu cullera bat irin eta higui çaçu, botaçaçu ilhar chehia eta emaçu ur beroa ordenarioco fricassa batentçat beçala ; gatça, biper beltcha, sucria, utz çaçu irakitcerat , egosi denian, khentcen duçu sutic eta higuitcen arroltce gorringo bat minagrearekin nahasiric.

Oilascoa à la Crapaudine.

Khen çaçu oilascoaren burua eta lephoa, lurra çaçu luçara crupiuna hautsi gabe, idec çaçu eta çabal çaçu ; erre çaçu grillaren gainean, alde gucietaric flamba çaçu, emaçu plat batian olioa, minagria, biper beltcha, gatça eta perrechila ongui chehatua, dreça çaçu ilascoa gainean eta cerbitça çaçu.

Cochevisac caissan edo choriac.

Emaçu casola batian chingar aspiki puchca bat urin guti batekin ; chingarra fritatu denian, emaiten dira choriac; cembeit memetoren buraun, emaiten da tipula, baratchuria eta perrechila chehatua; guciac gorritu direnean ongui, emaiten ogui rapa puchca bat, salda chorta bat, mahats molko bat eta espiceria puchca bat.

Epherrac acekin.

Egosten duçu çure epherra eltcian bleharrekin, egosten duçu bertce eltce batian açac chehaturic garbura batentçat beçala tipularekin flambatcen dena ; eguiten duçu yus bat (ikus çaçu yusa seguidaco palmetan) ; bustitcen duçu epherraren saldarekin eta emaiten tuçu açac barnerat çaphatu-eta ; cerbitçatcen tuçunean, estlcen duçu epherra burua beicic agueri ez duen guisan.

Pecada salmian.

Gorri çaçu tipula urin puchca batian, khen çaçu sutie ; emoçu guero irin puchca bat, salda, baso erdi bat arno gorri, gatça eta biper beltcha ; pila çatçu pecadaren crupiona eta burua eta emtçu saltsan ; cheha çaçu pecada instant bat guerrenean tchikiric, emaçu saltsalat irakiten hari ez delaric. Emotçu ogui achalac chiorturic eta gorri çaçu sucre erriarekin.

Erbi civeta.

Harçaçu tipula bat, lau edo bortz echalota chister eta chinga razpiki puchca bat ; horiec guciac chehatu eta emaiten tuçu casola betatarat, urin puchca bat han beroa delaric; hachicha gorritcen hasi denian, emaiten duçu çure erbia, puchketan hautsiric ; nahasten duçu odola baso bat arno gorrirekin eta bertce haimbertce urekin, emaiten tuçu guciac batean biper beltch puchca batekin eta utz çaçu egosterat.

Erbi pastiça.

Emaçu çure erbia puchketan chehaturic eltce batian ; estal çaçu erdi arnoz eta erdi urez bainan arno guehiago, perrechil buket bat, baratchuri chister bat, canela puchca bat, espiceria, biper beltcha, gatça, chingar azpiki puchca bat guicena eta guinarria tipularekin chehaturic pasa çaitçu çarthainean, ogui rapúra coloriaren emaiteco; eta utz çaçu egosterat.
Pasta: harçaçu ahur bat mestura lemami, hurtaraz çaçu hirur laurden burra barnian emaiten tuçularic hirur laurden sucre eta gatz puchca bat, trempatcen duçu çure lemamia horrekin eta emaiten dioçu baso erdi bat agordient, bertce haimbertce fleur d'oranger eta citron rapatua ; ongui errimatu-eta, orha çaitçu çortci arroltce gorringo, ematen duçu guero irina emeki emeki csola bererat eta utz çaçu pasta gurichko ; pasatcen duçu irinez torchon bat eta emaiten duçu pasta barnian biharamun arte, beroki estalgui lenazco batean.

Pastiça à la Lanterne.

Eguin behar da hachiz bat chingar frescoz edo azpikiz, tipula, perrechila, echalota, espiceria ; hartcen dira ihici casta gucietaric, errimatcen dira lanternaren barnian hachicharekin nahasiric. Phizten da lampiuna azpian eta uzten egosterat bortz edo sei oren. Ez balimbada lanternaric, eman diteke hori casola batian eta utz egosterat su eztian. Ihiciric ez bada, eman diteke guibel guicenac, edo denac nahas elgarrekin nahi balin bada. Errimatcen da guero supier batian eta yaten da hotza.

Indi-oilua olibetan.

Ahatia beçala farcitcen duçu olibetan eta emaiten duçu guerrenian.

Indi-oilo glaçatua edo galantina.

Desoça çaçu indi-oilua, behar da urratu bizkarretic eta hechurrac khendu haraguiac emeki emeki berechiz ; eguiten duçu hachiz bat chingar azpiki, tipula, perrechil, echalota, biper beltch, espiceria eta truffac, balin baituçu ; hedatcen duçu indi-oilorat hachiz hartaric cucha bat; estaltcen duçu chingar guicen tranchaz, aratchekiz eta chingar aspikiz, guero hachichaz eta holache. Bethe duçunian huts hura, yosten duçu indi-oilua eta estecatcen emaiten dioçularic forma pullit bat. Emaiten duçu brasier batian carrotiarekin, tipula, chingar azpikia,yus batentçat beçala ; emaiten tuçu indi-oiluaren hechurrac, bat edo bi aratcheçango eta aratche hechurrac balin baditutçu. Busticen duçu yus bat beçala, eta ontsa gorritu denian, emaiten duçu aski ur indi-oilua egos dadin. Egosi denian, atheratcen duçu eta yusa pasatcen. Yoiten tuçu bi arroltce churingo, emaiten tuçu barnian eta uzten irakitcerat memento bat ; pasa çaçu berriz eta urth bi-unça gelatina eta utz ezdeusterat. Ardikitcen duçu plat luche batetarat ; caillatuko çautçu gabaz eta estaltcen duçu horrekin çure indi-oilua ; eman diteke coketieretan eta ardic indi-oiluaren inguruetan.

Indi-oilo hegalac yusian.

Larrutcen tuçu eta hechurra khentcen ; pica çatçu eta esteka elkarrekin fricando baten formaren emaiteco. Emaiten tçu casolan yusa composatcen duenarekin. (Beha çaçu yusa seguidan).

Oilasco croketac.

Bi oilasco egos eta ongui cheha churi guciac ; guero ongui cheha chingar azpikia, aratchekia eta carrotac, frita burra puchca on baekin, guero eman irin pochi bat eta taça bat esne. Guciac ongui egosi direnean, pasa çaitçu cethabe batian , botacen tutçu culis hortarat oilasco hachichatuac ; eguiten tutçu buletac, guero inguratcen tuçu ogui mamian, hausten tutçu hirur arroltce, yoiten tutçu churia eta gorringoac, trempatcen tutçu buletac, pasatecen tutçu berriz ogui mamian eta fritatcen olio onian edo burran.

Lur sagar croketac.

Eguiten duçu hachiz bat oilasco haragui hondarrekin, dela aratcheki edo bildoski ; chehaturic chingar azpiki eta tipula puchca bat, fritatcen duçu çarthainean, eta pasatcen tuçu çure haragui hondarrac ; baditutçu lur sagarrac egosiac, lehertcen tutçu beruac, nahasten tutçu çure hachicharekin, emaiten dioçutelaric hirur arroltce gorringo ; eguiten tutçu bulletac, trempatcen dituçu arroltce churingo yoric, hartan, ogui mamian eta fritatcen ditutçu.

Lur sagar croketac.

Egos çaitçu urian, leher çaitçu, emaçu esne chorta bat eta gatça, perrechila chehatua, fleur d'orange edo citron raspura, hirur arroltce gorringo eta cullera bat sucre ; orrha çactçu ongui horiec guciac, eguitçu bulletac, pana caitçu eta frita.

Makallau croketac.

Egos çaçu makallaua ; asasona çaçu olio, biper betch, perrechila eta baratchuriarekin : onghi chehaçaçu. Nahasçatçu lur sagurra egosiac, ongui leherturic, eta eguin bulletac gorago beçala.

Makallaua à la Créme.

Harçaçu laurden bat burra ; emaçu casola batian bi cullera irinekin ; emoçu esnia emeki emeki irinaren trempatceco ; emoçu taça baten ingurua, biper beltcha, baratchuri chister bat eta perrechila ; guciac ongui chehaturic, emaçu suaren gainean, bethi itçuliz crema eguin arte ; berech çaçu makallaueco hechurrac, çoina behar baita ongui egosia eta gatz-gabetua. Emaçu saltsa hartarat eta cerbitça.

Makallaua au Gratin.

Harçaçu cilharrezco edo burdin yo plat bat, emoçu çolan ogui mamia, echalota, perrechila, cornichonac, horiec guciac ongui chehatuac, olio fina bianan guti. Ohe hortan, anthola çaitçu makallau puchcac egosiac, chukhaturie oihal batian; estal çaçu makallaua erran ingredient berekin. Estal ogui mamiaz arrosatcen duçularic olioarekin, emoçu sua gainian eta guti azpian ; utz çaçu gratina gorritcerat eta cerbitça çaçu.

Makallaua à la Bayonnaise.

Gatz-gabeturic egosaraz çaçu makallaua, khen çoitçu hechurrac bera hautsi gabe. Emaçu casola batian burra puchca on bat frescua, bertce haimbertce olio eta biper beltcha ; emaçu han çure makallaua. Harçaçu csola, pausa çaçu furnego bazterrian ez deçan erakit; itçulica çaçu su heguian, saltsa eguin arte; eta cerbitça çaçu, emaiten duçularic ur irakitua plat çola doble batian, bero egon dadin.

Makallaua saltsan.

Gatz-gabe çaçu ongui eta egosaraz. Emaçu casola batian burra puchca bat eta, urthu denian, emaiten duçu ahur bat tipula ongui chehatuac, uzten tuçu gorritcerat ; athera çaçu casola sutie eta emoçu cullera on bat irin ; busti çaçu emeki emeki higuituz makallaua egosi duçun ur harekin, utz çaçu iakitcerat. Biper beltcha, baratchuria eta perrechil chehatua. Saltsa eguin denean, berechten tuçu makallauaren hechurrac, eta emaiten barenart gostuaren hartceco. Manera hori excelentea da pastiz fuilletatuendaco.

Makallaua à la Provençale.

Makallauac behar du içan ongui gatz-gabetua eta egosia. Berechten tutçu hechur guciac ; chehatcen duçu untci batian, emanez noicetic noicera esne chorta bat. Emaçu burra puchca bat casola batian, olio chorta batekin, suaren gainean. Frita çaçu barnean tipula puchca bat eta baratchuri chister bat chehaturic. Emaçu çure makallaua barnerat ; yo çaçu han ogui cullera çurezco batekin, eta bota çaçu emeki emeki libera erdi bat olio fin bethi itçuliz ; eman deçokeçu esne chorta bat hobia içaiteco. Cerbitçátceco memetona, emaçu perrechil puchca bat ongui chehatua, cembeit capara edo cornichon. Eman deçakeçu pastiz vol-au-vent batian.

Ainguirac yusian.

Emaçu casola batian olio chorta bat edo urina, tipula chehatuarekin eta carrote arrundac , guciac gorritu direnean, emoçu ur beroa eta utz çaçu irakitcerat. Pasa çaçu çure yusa, nahas çaçu, eta emaçu ainguira barnerat lehenic suan pasaturic, oihal batekin frottaturic pelatu gabe, eta puchca ttipietan chehaturic. Biper beltcha, gatça, cornichon, mahatsac, adan merlatuac. Emaite tuçu ogui achalac chioturic. Eta gorritcen.

Ainguirac saltsan.

Behar da tipula chehatua fritatu. Khen çaçu casola sutic eta eman cullera on bat irin uzten delaric puchca bat gorritcerat. Trempatcen da emeki emeki bi baso ur et baso bat arnorekin. Emaiten da ainguira lehenic suan pasaturic, frottaturic eta chehaturic ; uzten da egosterat eta emaiten çaizco ogui achalac chiorturic eta cullera bat sucre.

Lampreda.

Harçaçu ahur bat phorru eta haimbertce tipula ; chehatcen tuçu eta frita çaitçu hirur cullera oliotan ; emoçu guero echalota puchca bat chehatua, cullera bat irin, higuiçaçu eta utz çaçu gorritcerat. Busti çaçu baso bat arnorekin eta berce haimbertce saldarekin edo urekin, arnoarekin nahasi ondoan odola. Gatça, biper beltcha, mahats, adan merlatuac, pignonac. Utçaçu irakitcerat oren erdi bat su eztian. Emaçu çure lampreda ur irakituan, chukha çaçu oihal batekin, ongui frottatuz. Cheha çaçu eta çarthainean frita. Emaçu saltsan eta utz çaçu egosteratl. Gorriçatçu.

Murlo farcituac.

Eguiten duçu hachiz bat ogui mami, cembeit baratchuri chister, biper beltcha, gatça. Trempatcen duçu olioarenkin, edo minagrearekin, edo mahats molco baten yusarekin. Farciçaçu murloa eta trempa olioan, eta egos grillan. Emaiten duçu plat batian olioa eta minagria, perrechila ongui chehatua. Horiec guciac ongui nahas eta emaçu çure murloa gainean.

Anchoiac.

Behar dira ur hainitzetan garbitu, hechurrac khendu, eta errimatu luçara plat batian. Bi arroltce gogortcen dituçu, chehatcen ditutçu gorringuac eta churingoac aparte. Emaiten da churingoa anchoien inguruan, gorringua chu- ringuen inguruan eta perrechila ongui chehatua paketa ttipietan churingoaren inguruan. Estal çaitçu anchoiac olioarekin.

Anchoi erriac.

Hauts çaitçu oguia lau cadroca achalic gabe. Frita çaitçu olio finean. Garbi çaitçu anchoiac gorago beçala ; cheha çaitçu eta heda oguien gainean. Cheha echalotac, perrechila : pasa çaitçu casolan, emaçu olioa, biper beltcha, minagre chorta bat. Bota çaçu hori ancho errien gainerat eta cerbitça.

Ecreviçac.

Taça bat ur, taça bat minagre on, bertcebat arno, gatça, biper beltcha, epiçac, perrechila, tipula, belhar finac. Ecrevicen cantitatiaren arabera, behar da saldaz estali. Erakit çaçu salda hori ecreviçac eman gabe. Yasta çaçu eya gostu aski altchatua duen. Ecreviçac eman onduan behar du saldac goiti igan hirur aldiz. Aldi bacotchian ecreviçac itçul çatçu, pausa çaçu pherça taula baten gainian atheratcen duçunian, eta bota çaçu baso tiki bat minagre, eta utz çaçu pausatcerat memento bat. Arrima çaitçu saladier batian eta plat batera bota.

Aça à l'Anglaise.

Harçaçu aça buru churi bat edo biga eta erakitaraz puchca bat. Hartcen duçu guero chingar azpiki, aratcheki, edo lumadun egosia,tipula, echalota puchca bat. Cheha çaitçu guciac elkharekin emaiten duçularic aça ere chehaturic. Emaitçu horiec guciac casola batian, ematien dioçutelaric noicetic noicera cullera bat yus, colore doratu bat hartu arte. Egosi direnean, nahas çaitçu hirur arroltce gorringorekin, sutic campo. Bertce casola bat pasatcen duçu urinarekin, emaiten duçu ogui mamia, inguru gucian, gratin baten formatceco guisan. Emaiten duçu çure aça barnian, pausatcen duçu furnegoan, su eztian edo ikhatz bici gainean, maiz casola higuituz. Emoçu estalgui bat suarekin gainean. Ardikitcen duçu plat barnedun batetarat eta emaiten yusa inguruan.

Espinartac esnean.

Irakitaraz çaitçu espinartac gatz puchca batekin, lehenic garbituric, eta emaitçu ur hotcian. Cheha caitçu ongui eta ura khen ahal becembat. Emaitçu casola batian, burra puchca batekin, eta emaçu esnia emeki emeki, maiz higuituz. Cullera bat irin, sucria eta citron raspura. Emaiten bada banilla, ez du bertce urin beharric. Errima çaitçu plataren gainean, ogui achal burran fritatuekin eta herrausta sucrez.

Tipula purea.

Cheha çaitçu tipulac arrundaca ; emaitçu casola batian, chingar azpiki puchca batekin, biper beltcha eta bi cullera ur. Horiec guciac egosi direnean, emaiten duçu baso bat arno churi on eta hirur cullera sucre. Uzten tuçu arras egosterat. Glaçatcen duçu guero carbonade bat eta emaiten duçu gainean.

Tipula ttikiac

Nahas çaçu urin puchca bat casola batian. Beroa denian, emaitçu çure tipulac barnerat. Uzkitçu ongui gorritcerat ; emaçu arras ur guti, biper beltcha, gatça, et utz egosterat ; sucria, minagre chorta bat. Ez badira aski gorri, behar dira gorritu.

Minatac.

Garbi çaitçu minatac eta egos ; gorri çaçu tipula puchca bat chehaturic urinean. Tipula gorritu denian, emaçu minata ongui chehaturic ; sucra çaçu çure gosturat, eta cerbitça arroltce, edo arrain edo chingar eltcecoaren edo gacituaren azpian.

Baba de Marais.

Egosten tuçu çure babac eltce batian oren laurden bat, khiretsaren khentceco. Emaiten duçu casola batian urin puchca bat eta tipula chehatua ; gorritu denian, emaiten tuçu babc irin puchca batez estaliz eta gatça ; emoçu ur bero chorta bat eta utz çaçu egosterat. Cullera on bat suere. Khen çaçu sutic eta loth bi arroltce gorringo nahasiric cullera bat minagrerekin.

Artichaut farcituac.

Egos çaitçu urian, pica çoiçute hosto punta eta khen belharra. Eguin çatçu hachiz bat chingar aspikiarekin, tipula, biper beltch puchca bat, eta frigui çaçu çarthainean ; egosi denean, eman çoçu ogui mamia, eta uzten duçu gorritcerat. Farci çaitçu çure artichautac, eta pasa phala gorria gainean; frigui çaitçu urinian. - Meheco guisan eguiteco, ez eman chingarric eta urinaren plaçan emaçu olio gatz puchca batekin.

Ilhar chehea.

Frigui çaitçu tipula ttikiac urinian ; gorritu direnean, emaiten duçu ilhar chehea gatz puchca batekin eta biper beltch puchca batekin. Tikiac badira eta tendriac, ez duçu ceren uric eman. Cullera bat sucre, cembeit ogui achal chiorturic.

Purea.

Egosten tuçu çure ilhar cheheac edo ilharrac urian, carrotez eta phorruz asesonaturic ; couloirrian pasatcen tuçu. Friguitcen duçu tipula urinian eta, gorritu denean, emaiten duçu purea gatz pucha batekin eta cullera bat sucre.

Ilhar pherdiac.

Bi buruac khendu onduan, picatcen tuçu luçara ; egos çaitçu urian memento bat. Friguitcen duçu tipula urinian eta, gorritu denean, emaiten tuçu ilharrac, cullera bat irinekin, perrechil buket bat, biper beltcha, gatça eta ur bero chorta bat ; egosi direnean, cullera bat sucre. Cerbitçatceco mementoan, loth çaçu arroltce gorringo bat minagre chorta batekin nahasiric.

Carrote farcituac.

Har çaitçu carrote ederrac, cheha çaitçu puchketan carrian arroltce baten lucetasunian ; eguiçu cilho bat alde batetic eta eguiten duçu chingar azpiki hachiz bat eta tipula çarthainean pasaturic, eta emendatcen duçu cembeit haragui egosi pichcaz. Farcitcen tuçu çure carrotiac, eta farcituac direnean glaçatcen tuçu sucre puchca batekin eta phala gorriaz. Emaiten duçu urina casola batian eta friguitcen tuçu egos arte. Cerbitçatcen tuçu saltsa bichi baten gainean edo yus bat.

Lur sagarrac hachichan.

Eguiten duçu chingar azpiki, tipula eta perrechila ha- chiz bat ; egosten duçu casolan. Frigui çaitçu lur sagar chehatuac, eta emaitçu hachiz hartarat.

Lur sagar saltsa.

Egos çaitçu lur sagarrac, churi eta lehert casola batean, emaiten duçularic esne chorta bat, cullera bat sucre, hirur arroltce gorringo eta gatz puchca bat. Eguiten duçu hachiz bat tipulaz, chingar azpikiz, cembeit aratcheki edo lumaki puchcaz, edo horien escasian anzara ichterkiz; pasatcen duçu çarthainean. Urina pasatcen duçu guero casola batian, hedatcen tuçu çure lur sagarrac inguru gucian eta zolan bi escuekin eta utz çaçu chilo bat erdian ; bethetcen duçu huts hura çure hachicharekin eta estaltcen lur sagarrez. Emaiten duçu hori suaren onduan coloriaren hartceco eta itçul maiz casola ; behar da oraino hauts beroa azpian. Cerbitçatcen duçu plat barnedun batian, yusa emanic azpian.

Lur sagar pastiça

Egos çaitçu urian, leher çaitçu bero-beroac, emaitçu lau arroltce gorringo, sucria eta fleur d'oranger ; yo çaitçu arroltce churingoac eta guciac nahas. Emaçu hori casola burraz frottatu batean eta errearaz labian.

Carrotiac.

Çure urina berotu denian, emaitçu çure carrotiac barnerat arrundan chehaturic, gatz pochi batekin ; ez dira behar higuitu casola bera higuituz baici. Ongui egosi eta gorritu direnean, emaiten duçu sucria.

Celeria yusian.

Pica çaçu celeri punta eta ez utz churia beicic ; garb çaçu ongui eta egos çaçu urian. Emaiten duçu guero yusian caprekin.

Celeria marinadan.

Egos çaçu urian eta ura khen, saltsa çaçu marinadan ; ez badu aski hartcen, emaiten duçunian friguitcen çarthainean, ichur çaçu chorta bat gainera cullerarekin.

Lentillac.

Ongui garbitu onduan, egosarazten dituçu urian eltce batian. Emaiten duçu chingar azpiki puchca bat casola batian urin puchca batekin eta tipula chehatua. Egosi denean, emaiten duçu chingar azpiki puchca bat casola batian urin puchca batekin eta tipula chehatua. Egosi denean, emaiten tuçu lentillac eta utz çaitçu erakitcerat ; nahas çaçu arroltce gorringo bat eta minagre chorta batekin.

Onyuac.

Behar dira ongui chukhatu oihal batekin. Cheha çaitçu buztanac eta emaitçu egosten casola batian urinarekin edo olioarekin ; emaiten duçu perrechila eta echalota chehaturic, biper beltcha eta gatça. Friguitçaitçu çure honyuac urinian edo olioan. Çure hachicha gorritu denian, emaiten tuçu barnerat, emaiten duçularic arno chorta bat edo veryus eta ogui mamia.

Arroltciac au Miroir.

Emaçu burra puchca bat plat baten çolan, edo ez baduçu esne chorta bat sucretua ; hauts çaitçu çure arroltciac, burra urthu denian edo esnia bero. Churingoa hartua denian athera çaçu sutic. Emoçu sucria gorringuen gainian,glaça çaitçu phala gorrituarekin erretciaz finitceco.

Arroltciac yusian.

Baduçu untci bat ur erakitu suaren gainian ; hauts çaitçu arroltce frescuac barnerat, artha emanez gogor ez diten ; athera çaitçu hartu duten phondutic. Cerbitça çaitçu yusian.

Arroltciac esnian.

Harçaçu çazpi arroltce gorringo lehertcen tuçularic ongui culler batekin. Badituçu bi taça esne ephel nun urtharaci batituçu hirur cullera sucre eta bat fleur d'oranger, emaçu çure esnia emeki emeki arroltcien gainerat higuituz. Egosaraz çaitçu marian, sua gainian eta azpian emanic. Egosi direnean, estaltcen tuçu sucrez gainetic eta pasatcen phala gorritua.

Arroltce farcituac.

Gogor araz çaitçu çure arroltciac, hauts çaitçu erditic luzara, khen çaitçu gorringuac eta orrha acietta batean sucrearekin, perrechilarekin ongui chehatuz, arras gatz guti. Emaçu horri arroltce hetan eta glaça çaitçu sucriarekin phala gorrituaz. Eguiten duçu saltsa bat tipula chehatua friguitcen duçularic, irin puchca bat ; gorritu denian, emaiten duçu ura, sucria eta minagre chorta bat. Gorriçatcçu.

Arroltciac à la Tripe.

Hauta çaitçu gutienic frescuenac, egos çaitçu hamar minuta, eman ur hotcian, churi eta pica erditic trebesca. Frigui çaçu tipula chehatuta eta, gorritu denian, emaçu cullera bat irin uzten duçularic puchca bat gorritcerat ; emaçu ur beroa emeki emeki higuituz. Biper beltcha, gatça, sucria eta utz erakitcerat ; emaitçu arroltciac beroki atchikitececo ; minagre chorta bat.

Omeletta erhuman.

Yo çaitçu churingoac bakharric, emaitçu guero gorringoac eta yo çaitçu guciac elgarrekin esne chorta bat nahasiric eta gatz pochi bat, cembeit achal citron puchca eta sucria. Egos çaçu omeletta çartjaomeam : emaçu plat baterat, herrausta çaçu sucriarekin eta arrosa çaçu erhumaz, çoinari emaiten beitioçu su. Cerbitça çaçu berehala.

Omeletta uffatua.

Separa çaitçu sei arroltceren churingoac eta gorringoac. Nahas çaçu gorringoekin laur cullera sucre raspatu ; yo çaitçu churingoac elhur guisa eguin arte eta nahas çaitçu gorringoekin. Urtharaz çaçu laurden bat burra su ezti batean, emaitçu arroltciac erakharriz gainerat çolan dena. Omelettac burra edan duenean, lerra çaçu plegatuz burraz fretatu plat baten gainerat eta emaçu hauts gorrien gainean , estal çaçu four de campagne batez eta su ona gainean. Aski da memento bat omeletta altchatua içaiteco. herrausta çaçu sucriarekin eta cerbitça orduan berean.

Arroltce farcituac à l'Espagnole.

Gogor araz çaitçu arroltciac, pica çaitçu erditic ; khen çatçu gorringoac, leher çaitçu sucre, perrechila ongui chehatu, bi itce girofla, canella pochi batekin. Saltsarentçat, frigui çaçu tipula olioan ogui mamiarekin, emaitçu bi arroltce gorringo gogrtu ; ontsa leher eta nahas çaitçu guciac untci batean sucre, gatz eta biper beltcharekin ; trempa çaitçu guciac ur ephelarekin eta cerbitça arroltciekin.

Arroltciac tomatiekin.

Baduçu tomate saltsa eta emaiten duçu casola batean furnegoan. Berotu denean, emaiten tuçu çure arroltciac yoric barnerat, eta higui bethi itçuliz crema beçala ; athera çaitçu hartu duten phondutic sobera egosterat utci gabe. Saltsac lehar du içan asesonatua.

Saltsa picanta edo bicia.

Gorriaraz çaçu tipula bat ongui chehatua urin puchca batean. Emaçu cullera bat irin, utz çaçu gorritcerat, busti çaçu ur beroarekin emeki emeki higuituz. Gatça, biper beltcha, perrechil buket bat, girofle itce bat ; utz çaçu erakitcerat oren bat, pasa çaçu. Sucria eta minagre chorta bat. Cerbitça çaçu gacituarekin, edo arroltce friguitu edo haragui puchkekin.

Saltsa eztia erbiarentçat.

Emaçu arno churia casola ttipi batean canela puchca batekin eta hirur cullera sucre ; utz çaçu agortcerat luceki su eztian. Siropa beçala eguin denean, emaiten dioçu minagre chorta bat sutic atheratcian.

Yusa.

Emaçu casola batean bi cullera ur, chingar azpiki puchca bat, tipula eta carrote tranchaca picaturic, oilasco bat edo lumaki hegalac edo lephuac, gorriaraz çaçu maiz higuituz eta emanez noicetic noicera ur bero guti bat ez dadin loth casolan. Horiec guciac ongui gorritu direnean, emanen duçu ura oilascoaren neurriraino. Utz çaçu erakitcerat ; pasatcen duçu guero. Pasa çaçu ur chorta bat casolan, emaçu cullera bat irin trempatcen duçularic emeki emeki culatu duçun yus horrekin. Emaçu biper beltcha eta gatz pochi bat, emaçu berriz suaren gainean loth dadin. Cerbitçatceco mementoan, emaitçu caprac edo cornichon chehatuac.

Saltsa chikiro emincedaco.

Emaçu chingar azpiki pochi bat casola batian urin guti batekin eta tipula chehatua. Tipula gorritu denean, emaiten duçu irin puchca bat eta bustitcen salda chorta batekin eta yus chorta bat balin baduçu ; biper beltcha, gatça, limon pochi bat. Eguiten da higual saltsa hori chingarric gabe eta echalota tipularen plaçan. Eman çure eminçac saltsan berotceco irakitcerat utci gabe.

Mayonesa.

Emaçu bi arroltce gorringo gathelu batean. Içul çaiteçu culler çurezco batekin, bethi alderdi batetarat ichuriz chortaca chortaca laurden bat olio fin, manera hortaz eguin dadien saltsa bat crema baten loditasunaren heinecoa. Emaiten duçu barnerat citron yus bat eta bi cullera minagre. Cheha çaçu ongui echalota pochi bat eta perrechila emaiten dioçu cerbitçatceco mementoan biper beltcharekin eta gatçarekin. Hori cerbitçatcen da edoçoin haragui hotcekin, gcituarekin, ainguirekin, etc.

Saltsa bicia filet altchatuarentçat.

Emaiten duçu yus puchca bat plat batian, echalot chehatua, biper beltch puchca bat eta minagre chorta bat. Athera çaçu fileta guerrenetic eta emaçu saltsan aurdiki duen yus harrekin.

Saltsa idikiaren.

Harçaçu echalota, perrechila, tipula, honyuac ; cheha caitçu horiec eta frigui casolan, utz çaitçu ongui agortcerat. Busti çaçu baso bat arno churiekin, salda eta caprac. Biper beltcha eta gatça.

Saltsa burran.

Emaçu casola batian burra puchca bat irin puchca batekin, biper beltcha eta gatça ; emaiten duçu casola furnego heguian eta higuitcen duçu saltsa ohu arte. Emaiten tuçu caprac sutic atheratcian, eta arroltce gorringo bat çure burra churiegui bada.

Saltsa à la Rémoulade.

Emaçu plat batian echalota bat, perrechila, baratchuria, ancho bat eta caprac, guciac ongui chehatuac, gatça eta biper beltcha. Nahas çaçu mustarda puchca batekin, olioa eta minagria.

Tomate saltsa.

Emaitçu tomatiac çarthainean batian,uric gabe. Utz çaitçu egosterat eta psa çaitçu pasoir batian aski fina bihiac pasa ez diten. Emaiten duçu casola batian ahur tipula chehatuac, chingar azpiki guicen puchca bat, baratchuri sister bat, biper beltcha, gatça. Gorritu direnean, emaiten tuçu çure tomatiac eta irin puchca bat ; utz çaitçu egosterat. Cullera bat sucre.

Limon saltsa.

Frigui çaitçu casola batian ahur bat tipula chehatu. Gorritu direnean, emaçu cullera bat irin, utz çaçu gorricerat. Busti çaçu baso bat saldarekin eta baso erdi bat arno churi, biper beltcha, gatça eta limon puchca ttipi bat. Saltsa hori on d edoçoin lumaki errestarentçat.

Crema horia cafian.

Grilla çaitçu bi ahur cafe eta botha çaitçu casola bat esne irakiturat behar den sucriarekin. Esnia aski hoztu denian, trempatcen tuçu çure arroltce gorringoac emeki emeki eta egosarazten bethi itçuliz alderdi bererat. Noiz eta ere eguin beita, culatcen duçu cafe bihien khentceco.

Crema cafian.

Egos çaçu çure esnia, sucra çaçu eta emoçu cafia. Epheldu denian, trempatcen tuçu çure arroltce gorringoac eta egos çaçu erran den beçala.

Crema vanillan.

Emaiten duçu çure esnia egosten vanilla puchca batekin eta sucratcen duçu. Hirur taça esnetan, behar dira çazpi arroltce gorringo ; trempatcen tuçu eta egosarazten erran beçala. Ez baduçu arroltceric aski, trempa çaçu irin puchca bat bortz arroltce gorringorekin esnia eman gabe.

Crema à la Neige.

Eguiçu crema bat vanillan. Yo çaitçu churiac elhurra beçala eguin arte. Conserbatu duçu esne chorta bat parfumatua eta sucratua emaiten duçu suaren gainean. Emaiten tuçu çure arroltce churingoac egosten harren barnian, aldian cullera bat, guero arrimatcen tuçu esniaren gainean.

Crema frigitua.

Emaçu casola batian hirur cullera irin, nahas çaçu emeki emeki sei arroltce churingo eta gorringo, citron raspura pochi ba eta fleur d'oranger, edo vanilla bakharric, emaiten duçula egosten esnian, gatz pochi bat ; trempa çaitçu arroltciac esniarekin eta egos çaçu su eztian oren erdi batez bethi itçuliz. Ongui loditu denian, heda çaçu errhi baten loditasunian irinez pasaturicaco plat batetarat eta bota irina gainera. Hoztu denian, picatcen duçu nahi duçun beçala friguitceco urin ontsa berotuan. Guero glaçatcen duçu sucrearekin eta palla goriarekin.

Petits pois cafian.

Emaçu crema plat batian arroltce gorringo bat, cullera bat sucre, eta bethe çaçu cafez. Negur çaitçu cembat untchi nahi tuçun eguin eta huts çaitçu saldier batetarat, nahas çaçu, eta bethe çaitçu berriz çure potac. Baduçu guero casola largo bat furnego gainean ur beroarekin, emaiten tuçu potac barnian, sua gainean emanic egosteco.

Blanc Manger.

Egosaraz çaitçu bi taça esne, libera erdi bat amanda ezti churitu eta ongui pilatuekin pilun batian. Cula çaçu hori eta emaçu suaren gainean untça bat gelatinekin urtharazten duçularic bethi itçuliz. Sucra çaçu. Yo çaitçu hamar arroltce churingo elhurra beçala, ichur çaçu çure esnia itçuliz eta egos çaçu crema churia beçala. Oliosta çaçu molde bat arinki eta eman çure crema. Utz çaçu hozterat, athera molde hartaric eta cerbitça.

Crema au Caramel.

Urtharaz çaçu chocolat prisa bat hirur taça esnetan. Harçaçu bertce casola ttipi bat nun emaiten beituçu cullera on bat sucre, cullera bat urekin ; gorriaraz çaçu caramelua beçala eta utz çaçu hozterat ; trempa çaçu guero çure esniarekin, suaren gainean, higuituz. Hrçaitçu sei arroltce gorringo, lehertcen tuçu hirur cullera sucrerekin ; emaçu çure esnia emeki emeki ; ongui nahasi denian emaçu hori suaren gainean eta egos çaçu itçuliz bertce crema bat beçalaa.

Crema açotatua.

Emaçu saladier batean esnea crema behar den cantitatearen arabera, sucriarekin arauca, goma adragant pochi bat herrais fleur d'oranger chorta bat, yo çaitçu guciac ezpel chiri paket batekin ; ongui hantu denian, uzten duçu memento bat. Altchatcen duçu guero burdinsaili batekin eta alchatcen en pyramide plat baten gainerat edo cerbitçatcen duçu meringuetan emaiteco.

Crema churia.

Egosarazten tuçu hirur taça esne banilla puchca batekin, eta sucratcen duçu. Yo çaitçu sei arroltce churingo elhurra beçala eguin arte, çure esnia epheldu denian, ichurtcen duçu emeki emeki çure churingoen gainerat bethi itçuliz. Emaçu suaren gainean eta egos çaçu bethi itçuliz.

Crema chocolatian.

Urtharaz çaçu hirur billa chocolat hirur taça esnetan eta sucra çaçu. Ontsa urthu denian eta epheldu, trempatcen tuçu sei arroltce gorringo emeki emeki chocolat horrekin eta emaiten bi cullera cafe. Egosaraz çaçu erran beçala.

Escautuna esnian.

Taça bat esnerentçat, bi cullera artho irin eta cullera bat sucre. Trempatcen duçu irina ur chorta batian, pasta baten eguiteco ; botatcen duçu esne irakiturat nun eman beituçu sucre eta arramu espagnol hosto bat. Egosten duçu itçuliz crema beçala. Cerbitça beroric.

Irris oguia.

Leher araz çaçu libera erdi bat irris esnian banilla puchca batekin, sobera guritu gabe. Lehertu denian, emaitçu çortci arroltce gorringo banazca, higuituz. Suca çaçu. Harçaçu molde bat emaiten duçularic sucria hartan hurcen furnegoan, eta caramelua beçala eguin denean itçultcen duçu moldea sensu gucietarat hori ongui heda dadin alde orotarat. Botatcen duçu orduan çure irrisa eta egosarazten au bain marie labian. Yakiteco eya eguina den, behar çayo sartu lasto bat barnian eta ez du behar içan bustia atheratcian.

Irrisa burua.

Leher araz çaçu irrisa esnian banillarekin. Sucratcen duçu eta emaiten gathelu batian ; ez eguin gurieui. Eguiten duçu crema hori bat banillan, emaiten duçu plat barnedun batian. Çure irrisa hoztu denian, atheratcen duçu moldearen barnetic eta pausatcen cremaren gainean ; pica çaçu amanda churituekin eta hauts cartierka.

Irrisa esnian

Leher araz çaitçu laur cullera irris esnian canela puchca batekin ; emenda çaçu esnez gogortcen den arabera, emoitçu bi cullera sucre. Athera çaçu sutic ontsa lehertu denian, utz çaçu hozterat eta nahas çaçu bi arroltce gorringorekin.

Ogui chigorrac esnean.

Emaitçu plat barnedun batean bi edo hirur arroltce gorringo sucriarekin ontsa lehertcen tuçularic, ichur çaçu emeki emeki taça bat esne ephel bethi higuituz crema- rentçat beçala, eta cullera bat fleur d'oranger. Hauts çaitçu ogui chigorrac, eman trempan horren barnian. Frigui çaitçu urinian eta herrausta sucre finarekin.

Montagne Russe.

Harçaitçu sei sagar ernetta ederrac, churi çaitçu artharekin eta khen dioçute bihotça ; emaitçu casola atian sucriarekin eta utz çaitçu egosterat bere yusian bere forma galdu gabe.

Eguiten duçu crema bat banillan ez sobera mehia, ardic çaçu çure sagarren gainerat lehenic errimaturic en pyramide plat barnedun batian. Yo çaitçu çure arroltce churingoac elhurra beçala eguin arte eta emaitçu en pyramides çure sagaren eta cremaren gainean.

Heda çaçu gucien gainera sucre raspatua, emaçu labian mendi hartu arte colore doratu bat. Plat hau cerbitçatcen da bertce crema guciac beçala.

Coca cafian.

Egos araz çaitçu hirur taça esne, sucratcen tuçu eta emaiten cafia ; emaitçu plat batian hamabi edo hamabortz arroltce gorringo, trempatcen tuçu çure esniarekin emeki emeki epheldu denian. Baduçu guero molde bat nun emaiten beituçu sucria hurtcen furnegoan irri oguiarentçat beçala, eta egos çaçu berdin. Nahi baduçu banillan edo chocolatina, eman diteke cafiaren plaça.

Gateau de Savoie.

Hartcen dira hogoi et lau arroltce, libera bat irin, libera bat sucre raspatu, laurden bat amanda nahi bada, citron baten raspura eta fleur d'oranger puchca bat. Arroltce gorringoac yoiten dira sucriarekin noiz eta ere bertce presuna batec yoiten beititu churingoac dembora berian. Guciac ongui yo direnean nahasten dira guciac elgarrekin eta emaiten da irina emeki emeki bethi higuituz culler batekin. Emaiten da burra molde sucrez herraustatu batian. Emaiten da ophila eta erretcen labian oren bat eta erdi.

Tarta à la Compote.

Has çaite çure compotaren eguiten detcena bat sagarrekin, churitcen tuçularic eta bihotça khentcen. Emaitçu egosten canela puchca batekin, sucria eta ur chorta bat. Harçaçu guero libera bat irin emaiten duçularic mahain baten gainean ; eguin çaçu chilo bat erdian, emaçu gatça arroltce gorringo bat eta burra guti bat ; orrha çaitçu burra eta arroltcia eta emoçu taça bat ur cerbitçatcen dena irinaren trempatceco. Noiz eta ere çure pastac beitu gorphutcic aski, orrahtcen duçu eta yoiten ongui. Utz çaçu pausatcerat bi oren erreynarazteco. Hedatcen duçu guero rulo batekin eta uzten lodichco ; baduçu libera bat burra, garbitcen duçu eta orrhatcen ongui ; chuca çaçu eta heda çaçu pastaren gainean. Dobla çaçu çure pasta hirur partetan eta pasa ruloa gainean hedatceco lehertu gabe. Berriz has çaçu bortz aldiz udan eta çazpi aldiz neguan. Burraz pasa çaçu pastatic emaiteco banda bat inguruan. Emaçu compota erdian eta emaçu gainean pastazco dessin ttikiac curutcian. Dora çaçu arroltce gorringo batekin, trempa curutcian. Dora çaçu arroltce gorringo batekin, trempa çaçu ur chorta batekin. Errearaz çaçu labe ezti batian. Compotaren plaçan eman ditake morue à la provençale edo crema.

Nouga.

Emaçu libera bat amanda ezti ur beroan churitceco. Garbi çaitçu eta chuca oihal batian. Hauts çaitçu filetetan eta eguitçu bortz filet amanda bacothectic. Idorrarazçaitçu furnegoan edo su onduan, guisa hortan har deçaten colore doratu bat. Emaçu libera bat casonade horitic casola batian, urtharaz çaçu furnegoan higuituz culler çurezco batekin. Bota çaitçu çure amandac beroric barnerat. Athera çaçu casola sutic eta naha çaitçu çure amandac ongui sucriarekin. Eman deçakeçu berriz memento bat suaren gainean sucria gogortcen bada sobera eta ez badecakeçu aiso higi. Chuca çaçu moldea, frota çaçu olioarekin, bota çaitçu amandac beroric eta heda çaitçu meheki citron bat çaphatcen duçularic amanden gainean. Eguiçu hori fite hozterat ez uzteco ; noiz eta ere nouga ongui moldatu beita, emaçu terrina bat ur hotcetan, moldetic khen çaçu eta cerbitça.

Beignets.

Erakitaraz çaçu cafetiera bat ur banilla puchca batekin edo canela eta fleur d'oranger. Emaçu ur hori parfumatua casola cobrezco batian furnegoan, burra puchca bat eta gatz pochi bat ; botatcen duçu guero irina emeki emeki, bethi higuituz culler çurezco baekin, casola, achikaraciz bertce presuna bati. Eçagutuco duçu pasta egosia dela, casolari lotcen denian. Behar da içan gogorscua. Athera çaçu sutic eta emaçu terrina batian hozterat uzteco. Hauts çaitçu arroltciac bat bertciaren ondotic, bethi orrhatuz aski gorritu arte. Emoçu agordient chorta bat eta sucre puchca bat. Hartce da pasta hori culler batekin eta friguitcen urinian. Herrausta çaçu sucriarekin eta cerbitça beroric.

Meringac.

Çortci arroltce churingo ongui yoac, libera erdi bat sucre raspatu, nahas elgarrekin cullera bat fleur d'orangerekin. Plega çaçu paper bat barrica bunda baten inguruan, çoinac emanen beiteraitçu molde ttikiac çoinetan emanen beituçu çure pasta, hiruretaric bat bethia. Errearaz çaçu labe ez sobera beruan. Heda deçakeçu higual cullertaraca paper baten gainean edo plata burrastatu baten gainean, utz çoçu chilo bat, pasa çaçu labian memento bat, eta guero eman crema açotatua edo crema à la Chantilly. Yunta bi puchca elgarrekin eta berreman laberat gorritu arte.

Colinetta.

Laurden bat amanda, laurden bat sucre raspatu. Behar dira churitu eta idorraraci amandac. Behar dira guero pilatu emeki emeki sucria emanez. Pasatcen da pasoir batian ikhusteco eya guelditcen den puchcaric, eta errepilatcen da berriz. Hartcen dira çazpi arroltce, separatcen dira churingeac. Nahasten dira gorringoac emaiten direlaric amanden gainean eta higuitcen ongui beguiac eguin arte. Yoiten dira churingoac biha guehiago emanic, emaiten dira bertcearekin fite higuituz, eta behar da içan artha churingoen çolan guelditcen den ura ez emaitec. Emaiten da emeki emeki ahur bat irin finbethi higuituz. Bada molde bat burrastatua eta ichurtcen betan ophil gatoa barnerat. Herraustatcen da sucrez eta furneian emaiten berehala. Banillan nahi bada behar da ongui lehertu.

Ophil amandazcoa.

Laurden bat artho irin ongui pasatua, libera erdi bat suere raspatu, ahur bat amanda pilatu, çazpi arroltce gorringo emplegatcen tuçu ophil Yanin eguiteco molde berian churingoac aparte.

Erregue ophila.

Dotcena arroltce bakhotchian, libera bat lemami irin lorez egina. Hausten dira arroltciac, nahasten dira gorringuac, yoiten dira churingoac, nahasten beroatciz ahal be- cembatian hotz balimba ; bero lalin buda aski dute arroltciec ephel içaitia. Hori eguin eta, nahasasten da lemamia arrotce hetara dena ongui busti arte ; orduan urtharazten da su eztian libera erdi bat burra bethi iguituz alderdi bererat, itçul ez dadin. Nahasten da burra urthu hori arroltciekin eta lemamiarekin, nahasten dira hirur laurden suere raspatu, emaiten necesario den irina pasta arin baten eguiteco, çoina behar baita trabaillatu bici bicia arrosa ura emanez, eta floratcen da irin finarekin. Oiyal badi baten barnian emaiten da pasta hartcen duçu artha floratceco. Behar da goitatu pasta ongui altchatu arte. Arrimatcen da ophila, doratcen da arroltce gorringo batekin ur ephelian nahasiric, eta emaiten da labian.

Ophil amandazcoa fite eguina.

Harçaitçu hirur arroltce bere cuscuekin, harçaçu irinetic pisu bera sucre raspatu, çoinarekin pilatuco beititutçu hirur untça amanda ezti churituac, citron achal puchca bat edo fleur d'oranger. Emaitçu hirur arroltce churingoac eta gorringoac pilun batian bertce guciekin pasta baten eguiteco. Burrasta çaçu casola baten çola, errearaz çaçu su eztian gainetci eta azpitic. Herrausta çaçu sucriarekin.

Tablettac.

Hartçaitçu hirur arroltce, hirur cullera irin eta hirur cullera sucre raspatu. Nahas çaitçu guciac ongui elgarrekin eta heda plata burrastatu baten gainerat. Ereguiten tuçu cembet amanda puchca eta emaiten labian. Noiz eta ere pasta hasi beita gogortcen, hausten tuçu luçara çure ophilac eta emaiten laberat ongui crocant eguin arte.

Ophilac à la gelée de Groseille.

Pasta eguiten da tablettac beçala bainan amandaric ga- be. Ophila erre denian, emaiten da gainean groseilla gelea hautsi eta hozterat utci onduan.

Amandazco biscotchac.

Hartçaiçu bi untça amanda ezti eta bat amanda khirex, churitcen tuçu eta yoiten ongui pilun batean, eta ezditen itçul oliotara, emaiten duçu noicetic noicera sucre pochi bat. Behar dira guero yo oren laurden bat. Irin puchca batekin, hirur arroltce gorringo eta laur untça sucre raspatu. Yo çaitçu laur arroltce churingo eta nahas bertce gaiticoarekin. Badituçu paperezco moldeec caicetan eguinac. Burrasta çaitçu arinki barnetic eta arrima çure biscotchac. Herrausta çaitçu sucre finarekin irinarekin nahasiric. Errearaz çaçu labe eztian. Colore ederra hartcen dutenian, atheratcen tuçu paperetic bero direlaric.

Macaronac.

Churi çaitçu libera erdi bat amanda ezti, chukha çaitçu eta pilun batean leher, arrosatuz fleur d'oranger chorta batekin ez diten itçul. Harçaçu bertce haimbertce sucre herraux, lau arroltce churingorekin eta yo ongui guciac elgarrekin. Guero antholatcen tuçu çure macaronac paperaren gainean culler batekin eta erretcen su eztian.

Semellac.

Hirur arroltce fresco, cullera bat arno espagnol, lau unça irin, lau unça burra fresco. Emaitçu guciac mahain baten gainean, emoçu fleur d'oranger chorta bat. Eguiçu horietaz pasta bat, trabaillatcen duçu eta hedatcen makhil biribilarekin. Hauts çaçu cuadro lucian eta errearaz erdizko labe batian. Eguiçu guero caramelua eta khen semella sutic. Glaça çaitçu caramelu horrekin erdi hoztu direnean, ganibet mihi batekin, eta berriz eman çaitçu erretcen su eztian.

Macaronac chocolatian.

Bi unça eta erdi chocolate leher eta yoiten tuçu sei unça sucrerekin. Yo çaitçu laur arroltce churingo elhurra beçala, eta emaiten tuçu oro batean. Anthola çaitçu çure macaronac paperaren gainean cullertaraka, eta errearaz çaitçu labe eztian.

Charlotta.

Churi çaitçu dotcena bat sagar, khen dioçute bihotça, emaitçu egosten canella puchca batekin, sucria eta ur chorta bat. Eguiçu pasta bat risolena beçala. Hedatcen duçu ruloarekin eta eguitçu ttipiac puscac, hausten tuçula erhi trebes baten largotasunian. Burrasta çaçu casola bat eta pausa çaitçu çure puscac barnian curutcian, aski hurbil eta aski luce casolaren estalceco. Emaiten duçu çure compota barnian eta estalcen puskekin eguiten dutelaric carro ttipi batçu. Errearaz çaçu labian.

Millas.

Libera erdi bat artho irin, bertce haimbertce sucre, haimbertce burra fresco, hamar arroltce : orrha çaitçu guciac ongui salbu arroltce churingoac, çoinac yoiten beitira ongui eta emaiten beitioçute citron raspura eta fleur d'oranger, bertce gaiticoarekin nahasiz, yo çaitçu guciac elgarrekin, burrasta çaçu turtiera bat era erraraz labe eztian.

Rissoles.

Bortz arroltce gorringorençat, bi cullera sucre, cullera bat agordient eta haimbrtce fleur d'oranger. Urtharazten da casola batian burra puchca bat, arroltce baten handitasunecoa, bi cullera urekin eta gatz puchca bat; urthu denian nahasten da arroltciekin ; emaiten da irina orrha- tuz gorphutzic aski pastac hartu arte. Trabailla çaçu ongui yoz mahain baen gainean. Guehiago guri utcico duçu eta rissolac hobiac içanen dira. Hedatcen duçu mehe mehia makhil biribilarekin eta hausten arrundan baso batekin. Eman deçaketçu hachicha barnean, plegatcen tuçu eta friguitcen urinian.

Marinada.

Ephel çaçu ur chorta bat. Badituçu casola batian hirur cullera irin trempatcen tuçunac, urarekin, pasta gogor baten eguiteco, nun emaiten beituçu gatz pochi bat, hausten tuçu hirur arroltce churingoarekin, higuituz ; cullera bat agordient, bi cullera sucre eta citron raspura. Hauts çaitçu sagar arrundac trempatcen tuçunac marinade hortan eta friguitcen urinian. Noiz eta çarthainean beitire, behar cayote botatu marinada puchca bat guehiago, ceren eta ez beitute aski hartcen. Erreman deçakeçu sagarra oilasco hotzarekin, celeria egosiarekin, salsifiarekin, aratche irisekin, etc.

Crèpes.

Harçaitçu hirur cullera irin, bortz edo sei arroltce gorringo, hirur arroltce osoac, sucre raspatua eta fleur d'oranger. Nahas çaitçu guciac ongui eta nahas guero esniarekin boullida claro baten sustancialaino. Emaçu burra puchca bat çarthainean, choilki orotan burratceco. Urthu denian, eta pasaraci duçunian çarthainean inguru gucian, emaçu cullera bat çure pastatic, heda çaçu ongui makhurtuz sensu gucietan ; itçul çaçu coloriaren harrrazteco. Herrausta çaçu sucriarekin eta cerbitça bero beroa.

Gâteau à la Janin.

Laurden bat lur sagar irin, libera erdi bat sucre raspatu, çazpi arroltce fresco : harçaçu saladier bat eta emaçu cullera bat irin, bertce haimbertce sucre eta arroltce gorringo bat. Leher çaitçu eta nahas ongui elgarrekin, eta guisa hortan arroltciac dituçunac. Yo çaitçu ongui çure churingoac, eta egon diten ongui musatuac, bota çaçu çure sucre hondarra. Nahas çaitu oro elgarrekin, cullera bat fleur d'orangerekin. Burrasta çaçu casola bat edo molde bat, emaçu ophila barnian eta ehorz erditaraino brasan. Emaçu estalgui bat suarekin, çoinaren aspian emaiten beita paper hosto bat. Utz çaçu erretcerat oren erdi bat. Ikhusteco erria den, sartcen duçu lasto bat, çoina behar baita atheratu idorra.

Macaronia.

Emaiten duçu çure macaronia egosten casola batian eta estaltcen duçu saldaz eta urez, gatz puchca bat, gasna raspatua eta burra puchca bat. Sobera idortcen bada, emoçu salda edo ura eta utz çaçu onsa lehertcerat ; emaiten duçu dena plat batian, furnego gainean, su puchca batekin, choilki beroki atchikitceco. Estal çaçu gasna raspatuz, guero ogui mamiz arrosatcen delaric. Emaçu estalgui bat suarekin gainean gratinaren eguiteco eta gorritceco.

Pralinac.

Hartcen duçu libera bat amanda ezti, fretatcen tuçu oihal batean herrautsaren khentceco. Emaiten duçu libera bat sucre casola batian çure amandekin, baso erdi bat ur eta carmin puchca bat. Emaitçu guciac suaren gainean amandac hazcarki petillatu harte. Athera çaitçu sutic eta trabailla sucria amandetaric lachatu arte. Khentcen duçu sucretic pharte bat eta berremaiten amandac suaren gainean higuituz arinki culler batekin. Sucria hartcen duten arabera, eguiçu casu biciari ; hartu dutenian, berreman çaçu alderat duçuna eta aitcina grilla çaçu. Emaitçu pa- per hosto baten gainean eta deloth çaitçu elgarri lothuac direnac.

Biscuits du Palais-Royal.

Sei arroltce fresco, pisu bera sucre herrauts eta irin. Hauts çaiçu çure arroltciac, emaitçu churingoac a parte, yo çaitçu elhurra beçala, emaçu sucria eta higui çaçu churingoarekin nahasi arte ; emaitçu gorringoac, nahas çaçu emeki emeki irina ; yo çaitçu guciac. Emaçu cembet parfum. Emaitçu moldetan, glaça çaitçu arinki sucre herrautsarekin eta errearaz çaitçu labian.

Erregue-Biscotcha.

Harçaitçu çazpi arroltce fresco, yo çaitçu churingoac elhurra beçala, emaitçu çazpi unça marmalade asco churingo horiekin yoten tuçularic berriz ; guero emaitçu bortz arroltce gorringo. Yo çaitçu guciac oren laurden bat. Harçaitçu çazpi unça irris irin eta çazpi unça sucre nahasten tuçu bertce gaiticoekin. Anthola çaitçu paper moldetan eta errearaz çaitçu arras su eztian.

Biscuit à la Crême.

Harçaitçu çazpi arroltce churingo freco, yo çaitçu ongui, emaçu libera erdi bat sucre herrauts, laurden baitirin ; ongui yo guciac elgarrekin. Harçaçu litre bat crema yoiten duçuna, harçaçu musa ecumoar batekin, chortac eman cethabe batetara, emaçu biscotcharen barnera, antholatcen duçularic paper moldetan edo burdin churizcoetan. Glaçatçen tuçu sucre herrautsarekin eta errearazten su eztian.

Merveilles.

Emaçu mahain baten gainean ahur bat irin, gatz pochi bat, taça bat cafe esne, arroltce baten heineco burra puchca bat ; orrha çaçu eta yo ongui pasta hori, heda çaçu makhil biribilarekin eta plega lau partetan ; has çaçu berriz eta plega lau partetan, has çaçu berriz lau alditaraino. Heda çaçu ongui eta hats puchketan luçara friguiaraz çaitçu. Herrausta sucriarekin.

Pastiz biarnesa.

Pasta hau eguin diteke memento bat bazcariaren aintcinian, ez du behar minthatu. Urtharazten da libera erdi bat burra casola batian, taça bat urekin eta gatz pochi bat. Emaiten dira casola batian hamar arroltce gorringorekin lehertcen direlaric laurden bat sucrerekin, bi cullera fleur d'oranger, bertce haimbertce agordient. Nahasten da burra urthua eta emaiten da irina pastac gorphutzic aski içan arte, bainan ez sobera gogor, hedatcen makhil biribilarekin mehechco. Burrastatcen da molde barne handi bat eta pasta horrekin garnitcen. Emaiten da barnian ihiciac edo lumakiac edo guibel guicenac, etc. Estaltcen da pasta beraz eta errearazten labian edo su aintcinian.

Pastisa.

Yo çaitçu hamabortz arroltce churingo eta gorringo guciac elgarrekin. Emaitçu terrina batean bi cullera fleur dorangerekin citron raspura, gatz pochi bat, laurden bat burra, libera bat casonade, baso erdi bat agordient, taça bat esne bero ; higui bethi, trempa çaitçu bi ahur artho lemami, emaitçu horiec guciac elgarrekin gueldito gabe higuitcetic eta yoitetic escuarekin. Emaçu irina pastac gorphutzic aski hartu arte, bainan behar da utci guri escutic erortcen den guisan. Utz çaçu terrina berian su onduan, ontsa estaliric biharamun arte. Burrasta çaçu casola bat eta errearaz labian. Noix confites. Behar dira hautsi helçaurrac bi buruetaric, chilatu khurutcian, eman trempatcen hamabortz egunez ura sanyatuz egun guciez. Erakitaraz çaitçu perz batian guritu arte. Guero hedatcen dira lastoaren gainean chukhatcen. Sartcen çayote chilo bacochian citron achal puchca bat. Eguiçu çure siropa emanez libera bat eta erdi sucre libera fruttarentçat. Emaiten tuçu suchet oihalezco batian itciac lehertuac ongui emaiten tuçunac sirop hartan, eta abantçu eguin denian, emaiten dira helçaurrac barnian eta uzten dira erakitcerat oren laurden bat. Khen çaitçu guciac sutic eta utz çaitçu trempatcerat helçaurrac biharamun arte. Emaiten tuçu guero suaren gainean egosten aklhabatceco.

Codoin edo Irasagar confitura.

Behar dira churitu codoinac, laurdenca hautsi eta bihotça khen. Emaitçu çure codoinac egosten canella puchca batekin eta estal urez eta cembeit codoin achalez. Erakitaraz çaitçu guritu arte. Atheratcen tuçu ecumoar batekin eta emaiten chukhatcen oihal baten gainean. Pasatcen duçu ur ori cethabian eta hartcen haimbertce tassa çembat ere beituçu frutta libera eta sucre. Emaiten duçu sucria eta ura suaren gainean, eta siropa abançu eguin denian, emaiten tuçu codoinac eta atheratcen guciac sutic biharamun arte. Berriz emaiten duçu suan codoinac egosten akhabatceco. Emaiten tuçu uncietan. Utz çaçu akhabatcerat çure siropa ; eguin denian, azken chortac ichurtcen direnean cullerala, ez du behar içan erakitua codoinen gainera ichurceco. Bustiçaçu agordientean codoinen estalceco papera.

Adanac Reine-Claude agordientean.

Behar dira hartu ongui berdiac eta ongui gogorrac. Hausten dira changoac erditic, emaiten çayote cembet iskilimba sistaco, botatcen dira untci bat ur hotcetarat, nun emana beita minagre chorta bat. Guero emaiten dira pherz batetan aski urekin, gatz pochi bat eta hur baten heineco alun pochi bat. Eguiten da orduan azpitic su lama bat ; adanac egosten diren arauca igaiten dira gainera. Orduan sua birphizten da hartuz artha atheratceco goiti heldu direnean eta sartceco ur hotcian. Eguiten da orduan sirop bat kilo bat sucre emanez ehun adanentçat. Noiz eta ere siropac erakitcen beitu, sartcen tuçu adanac eta uzten minuta baten heina. Atheratcen da pherça sutic eta uzten dira hozterat biharamun arte. Egosten da bigarren aldian siropa eta erakitcen duelaric, ichurtcen da adanen gainera eta uzten oraino hozterat. Biharamunian hirurgaren aldicotz egosten da siropa akhabatceco eta hoztu denian bakharric emaiten çayo agordienta gostuaren arabera. Clarificatcen da bertce licurrac beçala. Eman dakioke vanilla puchca bat.

Gelée de Groseilles.

Berech çaitçu bihiac, egos çaitçu guero pasatceco. Pisacen duçu haimbertce libera sucre cembat ere beituçu libera yus. Egosaraz çaçu çure siropa casean eçagutuco beituçu çure erhia bustiz baso bat uretan, atchikitcen duçularic esku batez ; trempatçen duçu erhia çure siropian eta emaiten duçu berehala basoan, eta çure sucria idortcen bada baso urian eta hausten bada çure erhietan çaphacian, marca da yusa eman behar dela barnerat. Utz erakitcerat memento bat ongui estaliric, haunda çaçu eta emaçu çure gelea uncietarat. Utz çaçu ongui hozterat eta estal paper agordientean trempatuarekin.

Guereci marmelada.

Egosaraz çaitçu bi libera sucre bi baso uretan, erakitaraz çaitçu eta haunda. Contina çaçu erakitarazten, noiçartion eta ecumoarra barnian eta higuituz, atheratcen direla phindarrac. Guero emaiten tuçu laur libera guereci, guiderrac eta hechurrac khenduric. Higui çaitçu sucrearekin eta erakitaraz elgarrekin siropa çure erhietan lotcen den arte. Athera çaçu sutic uncietan emaiteco.

Merchica marmelada.

Cheha çaitçu puchca ttipietan sei libera merchica eta emaitçu pherz batian. Hauts çaitçu hechurrac eta cheha cheheki emaiteco higual pherzerat merchikekin. Emaitçu lau libera eta erdi sucre pilatu. Emaçu çure pherza suaren gainean eta higui çaçu bethi ecumoar batekin beldurrez marmaladia lot dadin solan. Merchicac abançatu direnean egostetic, yautsico duçu noicetic noicera pherza leherceco guelditcen diren puchcac. Egosaraz çaçu marmalada çure erhietan lothu arte, sobera borcha gabe bi erhien artean. Emaiten duçu guero uncietan eta estal ongi hoztu denian.

Merchicac agordientean.

Behar da içan fruitua ongui condicionatua eta tacharic gabe. Churiaraz çaitçu çure mechicac ur erakituan eta utz çaitçu puchca bat guritcera. Chucaraz çaitçu oihal batian. Eguinçu çure siropa taça bat urekin libera bat frutta. Noiz eta siropa erditan eguina beita, emaitçu çure merchicac salda baten eguiteco. Athera çaitçu sutic eta emaçu gucia terrina batetan biharamun arte. Erakitaraz çaitçu guero berriz gurichago içan diten. Akhabatcen da siropa utciz egosterat su eztian. Arrimatcen dira merchicac untci batian eta emaiten da casic haimbertce agor- dient nola sirop gostuaren arabera. Tapatcen dira beroric. Bisitatu behar dira maiz emendatceco agordientez ez badira estaliac.

Guinda osoac siropian.

Emanaraz dioçute salda bat çure guinder eta emaitçu chukatcen. Harçaçu ur beretic haimbertce taça cembat ere beituçu frutta eta sucre, çure siroparen eguiteco. Eguin denian, ichur çaçu guinden gainera eta utz çaçu biharamun arte. Guero beroaraz çaitçu, eta noiz eta ere guindac arrimatu beitituçu uncietan estal çaitçu siroparekin.

Pastecac.

Chehatcen tuçu pastecac puchca tikitan eta emaiten ur hotzian. Erakitaraz çaitçu eta eman chucatcen oihal baten gainean. Picatcen tuçu guero citron puchkekin. Behar da haimbertce sucre nola frutta. Emaitçu taça erdi bat ur libera sucriarentçat eta egosten dira guciac elgarrekin. Noiz eta ere frutta egosi beita, athera çaçu eta utz çaçu siropa akhabatcerat. Errhuma cerbitça diteke bertce aldi batençat.

Inçaur ura.

Harçaitçu çortci helçaur berde litre bat agordientçat; leher çaitçu eta emaitçu untci batian, agordientakin, ilhabete batez eta higui egun guciez. Pasa çaçu guero hori oihal cerratu batian, yunta çaçu ongui. Erremeti çaçu untcian laurden bat sucrerekin litre agordientaren, hirur itce, cembet citron sister eta canella puchca bat. Utz çaçu gochatcerat hamabortz egun, hartuz artha hi- guitceco egun guciez ; clarifica çaçu guero erran gogo dugun beçala.

Licur clarificatceco moldia.

Behar da içan sakela bat punta batekin flanellazcoa ; emaiten duçu dilingan bi makhilekin bi cadiretan. Hartcen tuçu bi edo hirur paper traçaco, emaiten tuçu urian eta hausten tuçu charpia beçala garbitcen duçu ongui bi uretan eta chucatcen oihal batean. Emaiten duçu paper hori licurrian. Emaiten duçu untci bat sakela flanellasco horren azpian, eta emaiten duçu licurra barnerat paper horrekin. Berehala pasatuco da eta papera gueldituco sakela horri lothua. Bertce aldi bat pasatcen da oraino fornil bat atchikiz sakelaren gainean eta ichuriz emeki emeki. Olioa beçala pasatuco da, eta argui emaiten duçu botoilla bi egun hartan garbitu eta chukhatuetan, licurra nahas ez dadin.

Hechurrezco Ratafia.

Emaiten tuçu lagnoki trempatcen agordientean abricot hechurrac crascaturic, harturic artha amanden khentceco. Eguiten ahal duçu nahi duçun cantitatia emanez libera bat sucre litre bat agordientençat. Bi ilhabete goçatu denian, pasatcen duçu clarian eta emaiten duçu çure siropa. Necesario da licur gucientçat bethi siroparen eguitia ; sucriaren agordientean emaitea ez da hain ongui ; siropac emaiten diote distura bat axeguin eguiten duena ; sucrearekin bakharric idor guelditcen dira.

Anis Olioa.

Anisa olioa arras simplia da eguiteco. Hartcen duçu litre bat agordientençat laurden bat anisa haci, botatcen duçu çure siropala, guero emaiten duçu agordientean. Licur horrec anisetac becen gostu ona du.

Kirsch wasser etchecoa.

Hartcen tuçu guereci hechurrac, crascatcen tuçu eta botatcen agordienterat. Uzten tuçu goçatcerat abricot hechur amandaric gabiac eman ahal içan arte. Usten tuçu oraino goçatcerat bi ilhabete ; guero pasatcen duçu. Kirsch wasser guisa hau hain ona da eta gostu bera du çoina erosten beitute hainitz khario, eta proguechu bera estomakeco. Pasatcian eguiten du hain garbi kirsch wasser ordenaraioa beçala.

Trania Licurra.

Cheha çaçu puchca ttipietan sei iranyaren achala eta emaitçu goçatcen litre bat agordientetan ilhabete batez, hirur itcerekin. Pasaçaçu eta emoçu laurden bat sucre. Urthu denian, clarifica çaçu berciac beçala. Cedrata higual eguiten da.

Merchica hechurrezco Ratafia.

Içan çaçu untci bat baçoscoa, buchon on batez garnitua. Bethe çaçu untcia bi laurdenac agordientez, bertce laurdena bego hechurrentçat. Bota çaitçu banazca agordienterat ; uncia bethia denian, tapa çaçu eta utz çaçu goçatcera cambera gora batian. Urthe baten buruan utz çaçu çure licurra, negur çaçu, emoçu haimbertçe taça ur nola beituçu litre licur eta haimbertce hirur laurdeneco sucre urthu. Clarificatcen duçu licurra eta baduçu ratafia on-on bat vanilla gostu perfet batekin.

Guereci Ratafia.

Harçaitçu guereci onac eta onthuac, khen çoiçute guir- toinac eta hechurrac, emaçu bramboasa puchca batekin ; leher çaitçu guciac elgarrekin eta eman pegar batian han uzteco lau edo bortz egun. Hartuco duçu artha marcaren higuitceco bi edo hirur aldiz gostuaren hartceco eta colore eder baten, orduan ongui çaphatuco duçu marca yusaren atheratceco. Behar da gureo negurtu yusa, eta hirur litre yusentçat, eman hirur litre agordient ; bortz litre ratafiarentçat, behar dire crascatu hirur ahur hechur guereci beretaric, laurden bat sucre litre batençat.Emaitçu guciac goçatcen pegar berian ahur bat coriandrerekin eta canella puchca bat. Behar da higuitu egun guciez çortci egunez, guero clarificatcen duçu eta emaiten botoilletan.

Ratafia economica.

Hauta çaitçu mahats gorri onac. Emaitçu untci baten hirur laurdenetaraino, bihi hutsac, bertce laurdena untciaren hutsa bethe çaçu agordientez, tapa çaçu ongui eta utz çaçu goçatcerat hamabortz egun. Ordu horren onduan, ichur çaçu agordienta eta mahats bihiac terrina batetara ; leher çaitçu bihiac, tapa çaitçu guciac oihal cerratu batian. Berreman çaçu licurra untci batian ongui tapaturic ; emoçu canella puchca bat eta merchica hechur cembeit bere amandekin ongui leherturic. Utz çaçu goçatcen bertce hamabortz egun eta clarificatcen duçu. Çaharrago eta hobiago da.

Oryat siropa.

Churi çaitçu libera erdi bat amanda ezti cembet khirexekin, hartuz hartha emaiteco noicetic noicera sucre puchca bat ez itçulceco. Pilatu direnean, emaçu çure libera sucriaren erresta taça urekin, amanda pilatuetan eta fleur d'oranger chorta bat. Pasa çaçu oihal batean eta eguin itculiz crema beçala.

Amanda pasta oryataren eguiteco.

Harçaçu libera bat amanda ezti ; trempatcen tuçu ur beroan churitceco. Yo çaitçu pilun batean, emanez nocetic noicera ur chorta bat ez diten oliotan itçul. Ongui yo direnean, emanen duçu libera erdi bat sucre pilatu. Eguinen duçu guciez pasta nahi duçunian cerbitçatceco. Pasta hau beiraditake sei ilhabethe eta urthe bat hurbil. Nahi duçunian cerbitçatu, hartcen duçu arroltciaren heineco puchca bat, barreyatcen duçu hirur taça uretan eta pasatcen cerbienta batean.


TABLA.


Plama.

Ogui-Copa
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3
Irrisa-Copa
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3
Çopa à l'Italienne
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3
Çopa à la Condé
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4
Belhar Çopa casolan
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4
Khuya Çopa
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4
Idi muinac
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4
Idi mihia
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
5
Tripakiac
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
5
Bufalamoda edo Idikian modan
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
6
Bifteckac idi filetaz
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
6
Filet altchatu marinatu
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
6
Aratche edo chaal costeletac papillotetan
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
6
Aratchekia a l'Oiseau
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
7
Aratche çangoac
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
7
Aratche burua
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
7
Fricandaua mingotchetan edo minetetan
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
8
Chikirokai saltsa picantian
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
8
Yigota à la braise edo ilharrekin
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
8
Hachicha chikirokiz
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
8
Chikiro bulharra
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
9
Bildots costeletac
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
9
Jambon glacé
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
9
Cherri çangoac
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
10
Cherri guibela
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
10
Chauchichac edo lukhaincac
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
10
Odolguiac
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
11
Ahatia yusian
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
11
Ahatia olibetan
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
11
Ahate salbaya
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
12
Oiola irrissian
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
12
Oilascoa à l'Estragon
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
12
Oilasco fricassa
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
13
Oilasco fricassa ilharchehearekin
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
13
Oilasco à la Crapaudine
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
13
Cochevisac caissan edo choriac
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
13
Epherrac acekin
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
14
Pecada salmian
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
14
Erbi civeta
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
14
Erbi pastiça
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
14
Pastiça à la lanterne
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
15
Indi-oilua olibetan
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
15
Indi-oiloa glaçatua edo galantina
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
15
Indi-oilo hegalac yusian
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
16
Oilasco croketac
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
16
Lur sagar croketac
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
17
Lur sagar croketac
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
17
Makallau croketac
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
17
Makallaua à la Crême
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
17
Makallaua au Gratin
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
18
Makallaua à la Bayonnaise
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
18
Makallaua saltsan
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
18
Makallaua à la Provençale
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
19
Ainguirac yusian
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
19
Ainguirac saltçan
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
19
Lampreda
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
20
Murlo fartcituac
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
20
Anchoaic
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
20
Anchoi erriac
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
21
Ecreviçac
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
21
Aça à l'Anglaise
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
21
Espinartac esnean
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
22
Tipula purea
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
22
Tipula ttikiac
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
22
Minatac
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
23
Baba de Marais
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
23
Artichaut farcituac
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
23
Ilhar chehea
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
23
Purea
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
24
Ilhar pherdiac
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
24
Carrote farcituac
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
24
Lur sagarrac hachichan
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
24
Lur sagar saltça
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
25
Lur sagar pastiça
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
25
Carrotiac
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
25
Celeria yusian
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
25
Celeria marinadan
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
26
Lentillac
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
26
Onyuac
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
26
Arroltciac au Miroir
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
26
Arroltciac yusian
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
27
Arroltciac esnian
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
27
Arroltce farcituac
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
27
Arroltciac à la Tripe
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
27
Omeletta erhuman
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
28
Omeletta uffatua
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
28
Arroltce farcituac à l'Espagnole
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
28
Arroltciac tomatiekin
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
28
Saltsa picanta edo bicia
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
29
Saltsa eztia erbiarentçat
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
29
Yusa
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
29
Saltsa chikiro emincedaco
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
30
Mayonesa
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
30
Saltsa bicia filet altchatuarentçat
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
30
Saltsa idikiaren
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
30
Saltsa burran
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
31
Saltsa à la Rémoulade
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
31
Tomate saltsa
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
31
Limon saltsa
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
31
Crema horia cafian
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
31
Crema cafian
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
32
Crema vanillan
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
32
Crema à la Neige
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
32
Crema friguitua
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
32
Petis pots cafian
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
33
Blanc manger
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
33
Crema au Caramel
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
33
Crema açotatua
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
34
Crema churia
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
34
Crema chocolatian
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
34
Escautuna esnian
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
34
Irris oguia
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
35
Irrisa burua
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
35
Irrisa esnian
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
35
Ogui chigorrac esnean
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
35
Montagne Russe
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
36
Coca cafian
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
36
Gâteau de Savoie
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
36
Tarta à la Compote
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
37
Nouga
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
37
Baignets
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
38
Meringac
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
38
Colinetta
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
39
Ophil amandazcoa
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
39
Erregue ophila
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
39
Ophil amandazcoa fite eguina
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
40
Tablettac
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
40
Ophilac à la gelée de Groseille
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
40
Amandasco Biscotchac
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
41
Macaronac
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
41
Semellac
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
41
Macaronac chocolatian
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
42
Charlotta
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
42
Millas
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
42
Rissoles
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
42
Marinada
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
43
Crêpes
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
43
Gâteau à la Janin
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
43
Macaronia
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
44
Pralinac
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
44
Biscuits du Palais-Royal
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
45
Erregue-Biscotcha
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
45
Biscuit à la Crême
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
45
Merveilles
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
45
Pastiz biarnesa
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
46
Pastisa
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
46
Noix confites
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
47
Codoin edo Irasagar confitura
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
47
Adanac Reine-Claude agordientean
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
48
Gelée de Groseilles
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
48
Guereci marmelada
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
49
Merchica marmelada
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
49
Merchicac agordientean
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
49
Guinda osoac siropian
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
50
Pastecac
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
50
Inçaur ura
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
50
Licur clarificatceco moldia
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
51
Hechurrezco Ratafia
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
51
Anis Olioa
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
51
Kirsch wasser etchecoa
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
52
Trania licurra
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
52
Merchica echurrezco Ratafia
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
52
Guereci Ratafia
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
52
Ratafia economica
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
53
Oryat siropa
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
53
Amanda pasta oryataren eguiteco
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
54

BAYONAN

C. CLUZEAU ALHARGUNA, LIBURUEGUILE

ETA SALTÇAILEAREN,

Cilharguin carrican, 12 numeroan.


CAUSITCEN DIRA SEGUIDACO OBRAC:

Exercicio Izpirituala completad;
Exercicio Izpirituala letra larria;
Exercicio Izpirituala ttipia;
Andre-dena Mariaren Imitacionea;
Yesu-Christoren Imitacionearen gainean moldatua;
Yesu-Christoren Imitacionea;
Andre-deun Mariaren ilhabethea, edo Maihatca Yaincoaren Amaren loriacotz contsecratua;
Andre-dena Mariaren botherea edo Salve Regina;
Meditacioneac urtheco ebangelioen gainean, egun gucietaco, eta Yesu-Christo gure Yaunaren, Biryina Sainduaren eta Sainduen bestateco;
Egun ona;
Gudu Izpirituala;
Cantica Izpirituala;
Guiristinoki Bicitceco eta hiltceco Moldea;
Yesusen Bihotz sacratuaren debocionearen, alderaco Exercicio Izpiritualac;
Cantica Izpiritualac;
Cantica Izpiritualac;
Alphabet latín handia eta ttipia.


Bada orobat han bertian Elicaco eta Educacioneco liburuzco assortimenda complet bat baita ere burenetaco paper eta fornitura suerte guciac.